Notícies

Bones pràctiques empresarials

Mercè Torras, cofundadora del despatx col·lectiu d’advocats Roqueta-Torras, ens presenta aquest interessant escrit sobre bones pràctiques empresarials:

“En una clàssica i inevitable espera en un jutjat, ahir vaig escoltar una conversa entre diverses persones que es trobaven assegudes a prop meu. Semblava tractar-se d’un grup de treballadors que mantenien un conflicte amb l’empresa per a la qual prestaven els seus serveis sobre la manera de calcular el seu sistema de retribució. En aquell moment acabaven de ser informats per la seva advocada que la seva pretensió era inviable, ja que el Tribunal Suprem acabava de dictar una sentència favorable al sistema de càlcul emprat per l’empresa. Pel que vaig deduir, no es tractava d’un cas en què l’empresa incomplís amb el pagament dels salaris o altres obligacions, sinó que per part dels treballadors es reivindicava un sistema de càlcul retributiu que els resultava més favorable.

Alguns dels treballadors semblaven conformar-se amb la situació, però d’altres mostraven la seva indignació, amb frases com: “No hi ha dret, sempre paguem els mateixos…” o “Mentre els empresaris viuen a cos de rei, els treballadors hem de patir aquesta mena d’abusos… “.

Llavors, em vaig preguntar per quin motiu encara hi ha una visió i imatge tan negativa de la figura de l’empresari. En molts sectors s’identifica l’empresari com algú que porta a terme pràctiques poc ètiques, algú sense escrúpols la prioritat del qual és enriquir-se a costa de l’esforç aliè. És cert això? Evidentment, no. L’empresari, com qualsevol ésser humà, mereix ser valorat pels seus actes, el seu comportament, i no simplement per la seva condició. En la nostra societat trobarem empresaris amb comportaments adequats a un sistema de valors, i d’altres que no, igual que succeiria amb altres ocupacions, com les de policia, mestre, metge, etc.

I a partir d’aquí em vaig continuar preguntant si podria existir un model de relacions laborals en el qual no hi hagués bons i dolents, sinó un únic conjunt o equip tots i cadascun dels membres del qual efectuessin la seva aportació per a la construcció d’un objectiu comú.

De fet, conec moltes empreses que duen a terme bones pràctiques encaminades a això, algunes d’elles fins i tot de forma no planificada o fins i tot inconscient. Pràctiques basades en sistemes retributius equitatius i proporcionals a la contribució de l’empleat a la consecució d’objectius, basades en la integració i igualtat d’oportunitats, en la participació i cooperació entre empresa i treballadors, en què es valora i premia l’aportació d’idees, en què els integrants de l’organització es comprometen veritablement amb els objectius i valors corporatius, en què hi ha un sistema de comunicació fluida, transparent i multidireccional, i, en definitiva, en què es premia i valora l’esforç com a únic camí per a l’assumpció de reptes, per cert, cada dia més difícils. Les bones pràctiques han de ser premiades i reconegudes.”

http://www.roqueta-torras.com/