Empreses catalanes unides pels valors i el compromís amb la feina ben feta.
General

La publicitat comparativa

By 5 de juliol de 2018No Comments

Aquesta pràctica està regulada per llei i només està permesa si compleix certs requisits.

A vegades ens sorprèn observar com determinats fabricants comparen els seus productes amb d’altres fabricats pels seus competidors a manera de publicitat. Aquesta pràctica s’ha vist incrementada amb la proliferació de pàgines web que efectuen comparacions entre productes de diferents marques, perfectament identificades, i en comparen característiques. Són legals aquestes pràctiques?

La publicitat comparativa es troba regulada a la Llei 3/1991, de 10 de gener (article 10).

La comparació pública de béns o serveis està permesa si compleix els següents requisits:
a) Que els béns o serveis comparats tinguin la mateixa finalitat o serveixin les mateixes necessitats.

b) Que la comparació es realitzi de manera objectiva entre una o més característiques del producte, que han de ser:
? essencials
? pertinents
? verificables
? representatives

El preu del producte o servei pot formar part d’aquestes característiques. En aquest aspecte, resulta rellevant la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 8 de febrer de 2017, que en interpretació de la Directiva 2006/114, va declarar com a il·lícita la publicitat en què un hipermercat (Carrefour) comparava els preus de venda amb els d’establiments de mida i format diferents.

c) En el supòsit de productes emparats per una denominació d’origen, indicació geogràfica, o similar, la comparació només podrà realitzar-se amb altres productes de la mateixa denominació. Tampoc podran presentar-se béns o serveis com a imitacions o rèpliques d’altres als quals s’apliqui una marca o nom comercial protegit.

d) Que no continguin informació falsa o que, essent certa, pugui induir a error, respecte a:
? La naturalesa del servei.
? Les seves característiques principals.
? L’assistència en cas d’existir incidències i/o reclamacions.
? Els compromisos assumits pel prestador del servei de venda online.
? El preu, o les promocions econòmiques.
? La necessitat de demanar un servei accessori.
? Les característiques del prestador del servei de venda online.
? Els drets del consumidor o riscos que pugui córrer.

e) Que no ocultin informació necessària per al destinatari o que aquesta informació sigui poc clara.

f) Que no continguin afirmacions inexactes, falses o impertinents (s’entén per impertinents les manifestacions relatives a nacionalitat, creences o ideologia), que puguin suposar un descrèdit en el mercat del competidor.

g) Que no impliquin explotar en benefici propi la reputació adquirida per l’empresa que comercialitza online o d’altres, utilitzant expressions com “model”, “tipus”, “classe”.

h) Que, en el seu conjunt, no puguin induir a error o confusió en el consumidor.

Mercè Torras mtorras@roqueta-torras.com

Leave a Reply